Panys amb quaranta anys
Un pany dels anys vuitanta no avisa de cop: primer la clau gira més dura, després cal estirar la porta per tancar i un dia el pestell no surt. Abans d’arribar a aquell dia, el més normal és que n’hi hagi prou amb canviar el bombà o ajustar el mecanisme.
Quan el desgast és del mecanisme, es canvia el pany per un altre de les mateixes mides, i la porta es queda com estava. Els bombins d’aleshores, a més, no tenen protecció contra les tècniques d’avui.
El més habitual a la Mallola
En habitatges unifamiliars d’aquella època:
- Canvi de panys gastats per uns altres de les mateixes mides.
- Bombins de seguretat en substituciĂł dels originals.
- Escuts protectors i reforç del marc.
- Obertura de portes tancades de cop.