Els tres punts febles d’una porta
El primer Ă©s el bombĂ: si sobresurt o no tĂ© protecciĂł, es parteix, s’extreu o es trepa. El segon Ă©s l’escut, la peça metĂ l·lica que l’envolta per fora; un de prim o cargolat des de l’exterior s’arrenca i deixa el bombĂ al descobert.
El tercer és el que menys es mira: el marc. Un pany excel·lent no serveix de res si el tancador on entren els passadors està subjecte a una fusta que cedeix amb una palanca.
Què es pot instal·lar
De menys a més obra:
- Bombà amb protecció contra el bumping, el trepant i l’extracció, amb targeta de propietat per a les còpies.
- Escut protector cuirassat, que dificulta agafar o trepar el bombĂ.
- Forrellat addicional de sobreposar, com a segon tancament independent.
- Tancador reforçat i platines que reparteixen la força al llarg del marc.
- Canvi del pany per un de multipunt quan la porta ho admet.
Pisos, cases i baixos
No necessita el mateix un pis que una casa. Als blocs de Can Vidalet, la Plana o el Centre la feina es concentra a la porta del replà , sovint encara l’original de fusta.
A les cases de Finestrelles, Ciutat Diagonal, la Miranda o la Mallola hi ha mĂ©s accessos per protegir: la porta del carrer, la del garatge i la de servei o del jardĂ, que acostuma a ser la mĂ©s feble de les tres.